Anafase

Anafase (del grec; ἀνά (ana), «amunt» + φάσις (fàsis), «etapa» ; «etapa superior») és l'estadi de la meiosi o la mitosi posterior al procés de la metafase, quan les cromàtides germanes (durant la mitosi o la meiosi II) o els cromosomes homòlegs (durant la meiosi I) es desplacen cap als pols oposats de la cèl·lula, el final oposat del fus mitòtic, prop dels centres que organitzen els microtúbuls. Els cromosomes assoleixen la seva màxima condensació global durant l'anafase tardana, per ajudar a la segregació dels cromosomes i la reconstrucció del nucli.^[1] Durant aquest estat, pot passar el retard anafàsic.

L'anafase s'inicia quan el complex promotor de l'anafase marca una xaperona inhibidora (anomenada segurina) per destruir-la amb el procés d'ubiquitinació. La segurina és una proteïna que inhibeix una proteasa coneguda com a separasa. La destrucció de la segurina desencadena la separasa, que descompon la cohesina (una proteïna responsable de mantenir les cromàtides unides pel centròmer).^[2]

Arribats a aquest punt, tres subclases de microtúbuls exclusius de la divisió cel·lular s'impliquen en la creació de les forces necessàries per separar les cromàtides: microtúbuls del cinetocor, microtúbuls interpolars i microtúbuls astrals. Els centròmers es desfan per l'acció de la separasa i les cromàtides germanes són estirades cap als pols pels microtúbuls del cinetocor. Les cromàtides adopten una forma en V o Y mentre són estirades cap als pols. Mentre que els cromosomes es desplacen cap a cada pol de la cèl·lula a una velocitat d'1 µm/min, els microtúbuls interpolars i els microtúbuls astrals generen forces que estiren la cèl·lula, fent que tingui una forma ovalada.^[3]

L'anafase representa aproximadament l'1% de la durada del cicle cel·lular. Un cop finalitzada l'anafase, la cèl·lula passa a l'estadi de telofase.^[4]